Més novetats al ReV 2008/09

Hola altre cop. A continuació us amplio la informació sobre les novetats del programa.

Noves seccions:

* L'espai interior (cançons en directe de grups del Myspace)
* Més igual (comparativa de versions d'una mateixa cançó)
* Nous records (novetats discogràfiques)
* El pont de l'Albatros (la visió musical des de les alçades del Capità Robur)
* L'agenda de la setmana (els concerts a la comarca i més enllà amb Joan Vilar)
* On tour (cròniques de concerts)

Com heu vist hi ha dos nous col.laboradors al programa:

* Capità Jean Robur: des del pont de la seva nau Albatros, ens farà llum sobre els artistes, les bandes i/o els perquès del què passa al món del rock (el seu blog: L'albatros)

* Joan Vilar: fotògraf i musicòleg vigatà, ens comentarà l'agenda setmanal. A més podrem veure publicades en aquest blog algunes de les fotografies que farà als concerts dels quals en farem crònica a la secció On tour (el seu blog: La Caixa Fosca)

Per anar fent boca, us deixo dues falques promocionals del pgm:

Boomp3.com

Boomp3.com

Salut i roquenrol
O.C.

De reformes

--- Acosteu-vos al nou ReV! ---

Hola gent!

Al ReV estem preparant coses noves per a la nova temporada.

Alguns avançaments perquè aneu fent boca:

* el ReV deixarà d'estar dedicat únicament a un sol artista i serà variat i dinàmic
* el pgm passa a tenir 2 hores
* l'horari s'amplia pel davant, de 19h a 21h (cada dilluns)
* tindrem nous col·laboradors que enriquiran el pgm
* el ReV s'estructurarà en diferents seccions per "matxambrar" la història del rock amb l'actualitat més viva del Rock en Viu!
* ..., segurament encara us podrem donar més sorpreses properament, estigueu al cas!!!

Salut i roquenrol !!!

O.C.

Tancat per vacances

Dons sí, el Rock en Viu ja és de vacances, però tornarà al setembre amb novetats i canvis en el format i el contingut del programa (ja us n'aniré informant a mesura que es concretin), per bé que l'essència serà la mateixa. :

tot el món del rock, en concert!!

Mentrestant, us deixo un petó molt rocker:

Salut i roquenrol
O.C.

Rock en Viu # 42 - THE CLASH [ 30 / 6 / 2008 ]

Rock en Viu Calling!!!!

Salut i roquenrol,
O.C.

Rock en Viu # 41 - SAXON [ 16 / 6 / 2008 ]

Torna (i trona) la NWOBHM
(New Wave Of British Heavy Metal)

Doncs sí, els Saxon foren un altre dels màxims exponents del que a principis dels 80's es va conèixer com la NWOBHM, que fou una reedició, canviant-ne el format de la ja repetida l'enèsima l'invasió anglesa (primer amb els Beatles i els Stones, després amb els Zeppelin, Sabbath, Judas Priest, etc).

Probablement varen ser un dels tres grups capdavanters d'aquell moviment, junt amb els Iron Maiden i els Motörhead.

Amb una veu força peculiar del seu cantant, varen donar en els seus inicis tota una lliçó de rock que va culminar amb el mític "Crusader" (1984), un disc de tauleta de nit per a tots els amants del rock dur.

Al ReV escoltarem el que fou el seu cinquè disc oficial i primer directe de la banda: "The eagle has landed", que recollia una sel.lecció dels temes dels quatre primers àlbums de la banda.

Salut i roquenrol,
O.C.

Rock en Viu # 40 - THE WHO [ 09 / 6 / 2008 ]

Pels meus gustos sovint he pensat "osti, però els Who no són tan bons com altres..."... quià! Escoltar-los una estona sempre m'ha fet desdir d'aquests pensaments... I és que The Who són, per damunt de tot, una realitat, una afirmació inapel.lable quan se't presenten davant.




Veure'ls en directe (jo m'he hagut de conformar sempre amb els vídeos) és una experiència religiosa: els dits de John Entwistle volen damunt les seves quatre cordes; en Keith Moon és com el Dimoni de Tasmània darrera la seva trinxera de timbals; en Roger Daltrey infla les venes per deixar-se la pell amb les seves interpretacions de cantant propi del més negre Rythm'n'Blues (mentre fa giravoltar màgicament el seu micro); i el gran Pete Townshend deixa en segon terme el ventilador dels rumberos quan fa esclatar els acords de les seves Les Pauls, SG's i Stratocasters (això sí, abans de rebentar-les al final de cada concert contra els seus amplis...).

Doncs bé, ells ompliran el proper ReV. Però vingue, no hi falteu, que també hi ha lloc per tots vosaltres!

Salut i roquenrol,
O.C.

Rock en Viu # 39 - KISS [ 02 / 6 / 2008 ]

Rock en Viu # 38 - SCORPIONS [ 19 / 5 / 2008 ]

A 8è d'E.G.B. vaig començar a interessar-me activament per la música. I en aquella classe, de cop i volta, varen començar a córrer discos de rock dur i heavy metal.

Però n'hi havia alguns que no vam arribar a veure mai, però ja ens els anunciaven mítics: un company de classe sempre ens amenaçava: "quan vinguis a casa et posaré un disc dels Scorpions i sortiràs corrent!".

Quan el sentia, jo sempre fantasejava amb la portada: com deuria ser aquell vinil del qual aquell company parlava amb tanta avidesa?
Doncs bé, no sé si vaig esbrinar concretament quin disc dels Scorpions era el que tenia, però aquella era l'època del World Wide Live, el directe que va seguir a la publicació de Love at first sting i, encara abans, del mític Blackout, un dels discs que foren banda sonora del viatge de fi de curs d'aquell any, una de les nostres primeres etapes de llibertat juvenil.

Al ReV anirem un poc més enrere per escoltar un altre dels grans moments de la banda. En aquest cas es tracta de l'empremta que la banda del fibló va deixar al seu pas pel Japó l'any 1978: Tokyo tapes.

El so del rock dels anys setanta es mescla amb una certa dolçor glam en aquest clàssic de la discografia d'aquesta banda alemanya.

Deixeu-vos endur pels escorpins i re-descobriu una de les seves etapes més autèntiques.
Salut i roquenrol,
O.C.

25 anys de Ràdio Taradell

Bé, dsprs d'algunes setmanes sense actualitzar el blog (de fet, senzillament pq no hi havia res a dir pq el Rock en Viu està de vacances... per molt poc temps ja!), toca fer esment que, mentrestant, la ràdio mare, Ràdio Taradell, ha fet 25 anys.

Durant els actes de celebració he pogut anar aprenent coses d'aquesta ràdio que dóna sostre al ReV. La més especial probablement sigui que és la ràdio en vigència més antiga de Catalunya (més i tot que Catalunya Ràdio!), i és tot un honor ser-ne part a data avui i coincidint amb aquesta efemèride tan especial.

Des d'aquí una salutació a tota la gent que fa i participa de Ràdio Taradell i en especial a tots els oients del Rock en Viu.

Per als que sigueu amants de la història només fer-vos saber que dos dels membres de l'actual junta de la ràdio han editat un llibre per fer repàs a aquests (primers!) 25 anys de R.T. Escriviu a la ràdio si us voleu fer amb el llibre ( radiotaradell@radiotaradell.net ).

+info:

Blog de Taradell
Diari Mef

Salut i roquenrol i... ens retrobem molt aviat al ReV!!!
O.C.

P.S. Ah! Us deixo el cartell amb tots els actes dels 25 anys, que encara en queda algun!

Rock en Viu # 37 - MOTÖRHEAD [ 7 / 4 / 2008 ]

"Just in case you are at the wrong show...we are Motörhead!"

Des que als 13 o 14 anys vaig començar a escoltar música amb certa consciència i criteri i, per tant, a voltar ja per les botigues de discos al.lucinant amb el que s'hi podia trobar, sempre em va cridar enormement l'atenció aquesta portada, la de l' Orgasmatron dels Motörhead, aquella en què l'Snaggletooth, la seva peculiar mascota, prenia tot el significat del nom de la banda, com a "cap de motor", d'una màquina de tren en aquest cas) .

Tot i així no va ser fins una pila d'anys després que el vaig escoltar per primera vegada, però encara avui la força que desprenen el senyor Lemmy Kilmister, Phil Campbell i Mikkey Dee (i tots els que han passat abans per la formació) és digna d'admiració.

La veu de Lemmy, el so distorsionat del seu baix o el volum brutal de la banda en directe (a més d'aquest cap calavèric d'ullals prominents que ja hem esmentat) són alguns dels senyals d'identitat d'aquesta banda de rock dur sense parangó.

Al proper ReV trobareu tots aquests senyals i molts més.

Deixaré que es presentin ells mateixos amb "We Are Motörhead" (en directe l'any 2000 a Londres):


Salut i roquenrol,
O.C.

Rock en Viu # 36 - R.E.M. [ 31 / 3 / 2008 ]

R.E.M.ena, nena!

Al proper ReV tindrem en Michael Stipe remenant cadera i contorsionant-se al ritme d'un dels seus concerts de presentació del disc "Green", al PinkPop Festival de Landgraaf, Holanda, l'any 1989, l'època en què els pèls de les celles no eren els que tenia més amunt ;-)

Aquí us en deixo una mostra (vigileu no us saltin els ulls d'òrbita intentant seguir les ballarugues d'un Mr.Stipe que sembla s'hagi de desmuntar!!!):

"Orange Crush", R.E.M. al Pinkpop '89


Us deixo també alguns enllaços a d'altres vídeos del mateix concert:

* "It's the End of the World as We Know It (And I Feel Fine)"
* "World Leader Pretend"

Salut i roquenrol
O.C.

Rock en Viu # 35 - MUDDY WATERS [ 17 / 3 / 2008 ]

Aigües enfangades

En Danko Jones ens va explicar la setmana passada que abans d'aprendre a tocar roquenrol has d'aprendre a tocar blues.

Molt bé, al ReV hem pres nota, i us portem un dels mestres.

Aquí el teniu amb uns altres mestres, en un punt de trobada entre el blues i el roquenrol:

Muddy Waters & The Rolling Stones, "Mannish Boy"

(Checkerboard Lounge, Chicago, 22, nov., 1981)

Salut i roquenrol
O.C.

Rock en Viu # 34 - DANKO JONES [ 10 / 3 / 2008 ]

Ei,
ei,
ei !!!!




Això és exactament el que escoltarem al proper ReV:

"Cadillac" (en directe a Hultsfred, Suècia)


(+info sobre Danko Jones)

Salut i roquenrol
O.C.

Rock en Viu # 33 - NEIL YOUNG & CRAZY HORSE [ 3 de Març de 2008 ]

Nil el jove i els cavalls embogits

El mestre Young vindrà a Taradell amb els seus cavalls per oferir-nos una mostra rock rural americà ple d'electricitat estàtica.

Escoltarem fragments del seu disc en directe "Weld", gravat durant la seva gira americana de 1991.

Traieu-vos el barret (o poseu-vos-el !) en presència del senyor Young i la seva inseparable Les Paul i el seu pont Bigsby! Els Crazy Horse us ajudaran a no caure del cavall.


Salut i roquenrol
O.C.

Rock en Viu # 32 - SOUNDGARDEN [ 25 de Febrer de 2008 ]

El jardí del so

La banda de Chris Cornell serà la convidada al proper Rock en Viu. Un dels noms de referència d'entre la fornada grunge de Seattle de l'inici dels '90.

N'escoltarem un concert emmarcat dins la segona edició del festival Lollapalooza, festival en què compartien el cartell principal amb gent com Red Hot Chili Peppers, Ministry, Ice Cube, The Jesus and Mary Chain i Pearl Jam.

Precisament l'Eddie Vedder de Pearl Jam fa segones veus a la cançó "Outshined" d'aquest concert. Aquest document també existeix en vídeo. Aquí us el deixo.

SOUNDGARDEN 22/7/1992, live @ Lollapalooza, Outshined (amb Eddie Vedder)


Salut i roquenrol
O.C.

Rock en Viu # 31 - THE ROLLING STONES [ 18 de Febrer de 2008 ]

Negre i blau

**Edit: el programa no es va poder gravar per oferir-lo en podcast; com a alternativa, he trobat una cosa interessant: des d'aquest enllaç us podeu descarregar exactament la gravació oferta al programa **

Els Stones ens tornen a visitar a Can Costa i Font, aquest cop amb el Black'n'blue sota el braç, per oferir-nos un concert a Frankfurt l'any 1976.
Un so esplèndid per un concert del qual només en tenim un fragment, però suficient per omplir el Rock en Viu del proper dilluns.

Època de canvis per als Stones: nous sons a les guitarres, en la línia de les innovacions que s'aprecien al disc "It's only r'n'r"; substitució de guitarrista amb un Ronnie Wood que ja començava a trobar-s'hi bé en la seva segona ronda amb els Stones, després del TOTAs de l'any anterior; incorporaven un teclista mediàtic amb Billy Preston (rotllo Laporta/Ronaldinho) i el percussionista Ollie Brown (instrument inèdit als directes dels Stones fins aquell moment si exceptuem el concert a Hyde Park i el R'n'r Circus); i un Jagger influit per les modes femenines i amb una actitud pre-punk que esclataria en la gira posterior l'any 1978.

Una mostra en vídeo: "Hey Negrita", París, 1976


En tot cas un gran tour amb uns Keith Richards i Charlie Watts especialment esplèndids.

I si no us agrada, cinc pedres.

Salut i roquenrol.
O.C.

Rock en Viu # 30 - TESLA [ 11 de Febrer de 2008 ]

Te(s)la marinera!!!

Aquest dilluns van passar pel programa els inspiradors dels Unplugged de la MTV i que duen un nom molt important per aquest programa i per a tots els altres d'aquesta i de totes les ràdios existents; el nom del més que probable inventor de la ràdio, o descobridor d'aquesta forma de comunicació: TESLA.

Li hagués agradat el hard-rock al senyor Nikola Tesla si hagués viscut als nostres dies? En tot cas segur que s'hagués posat content de saber que algú capaç de moure grans quantitats de gent duia el seu cognom arreu.

Els Tesla ens van animar la vesprada com ho van fer el passat novembre a la sala Apolo de Barcelona:

(Tesla, "Comin' atcha live", Bcn 2007)

I aquí us en deixo algunes fotos.

Salut i roquenrol.
O.C.

Rock en Viu # 29 - THE CULT [ 4 de Febrer de 2008 ]

Culte a una flor salvatge.

I és que els Cult rodaran i rodaran i els quedarà la lacra (positiva o no) de ser recordats per un disc, "Electric", i una cançó d'aquest disc: "Wild flower" (flor salvatge).

Però els Cult varen ser molt, abans d' "Electric", i han estat molt, després d' "Electric".















En tastarem un poc, d'abans i després, amb un concert a Boston l'any 2001, en una gira en què comptàven amb el bateria dels Guns'n'Roses, Matt Sorum. Més informació d'aquest concert i de la resta de participants, aquí.

Salut i roquenrol.
O.C.

Rock en Viu # 28 - DEEP PURPLE (II) [ 28 de Gener de 2008 ]

No vols porpra? Dues tasses !

Doncs sí, no podia ser de posar el "Made in Japan" i acabar amb la sensació de coitus interruptus! Temes molt llargs dels quals només en vàrem poder escoltar 5, i 5 més que deixàvem fora.

Doncs no, no podia ser així.

O sigui, que dilluns vinent, acabarem d'escoltar aquesta joia feta a la terra del sol naixent.

Salut i roquenrol.
O.C.

Rock en Viu # 27 - DEEP PURPLE (I) [ 21 de Gener de 2008 ]

Porpra Profunda feta al Japó

Podríem escoltar mil altres coses dels Deep Purple però, perquè? Perquè si aquest disc va marcar un època, va marcar un bon piló de gent. És el buc insígnia de Deep Purple. És, per a molts, el buc insígnia de tota una època, d'una generació. Escoltant aquest llarga durada no pots evitar transportar-te a una altra època. Perquè? Doncs, senzillament perquè no sona a la nostra.

Ens trobem a principis dels anys '70, concretament l'any 1972 i els Stones acaben de finalitzar una de les seves millors gires pels EUA després de publicar una de les seves obres magnes, "Exile on Main St."; apareixia el "Black Sabbath, Vol. 4", l'Elvis encara era ben viu i treia "Burning love"; els Yes donaven llum a "Close to the Edge"; "Harvest" de Neil Young; Jethro Tull amb "Living in the past" i "Thick as a Brick"; Lou Reed editava el seu disc homònim amb què iniciava la seva carrera en solitari i el mateix any feia "Transformer" que ja el va deixar dalt de tot; "Pictures at an Exhibition" d'Emerson, Lake & Palmer; "The Rise and Fall of Ziggy Stardust and the Spiders from Mars" de David Bowie,... i un llarg etcètera.

Amb aquestes referències ja coneixeu el context dels Purple al cim de la seva carrera. El context de la gravació del "Made in Japan".












Salut i roquenrol,
O.C.