Pels meus gustos sovint he pensat "osti, però els Who no són tan bons com altres..."... quià! Escoltar-los una estona sempre m'ha fet desdir d'aquests pensaments... I és que The Who són, per damunt de tot, una realitat, una afirmació inapel.lable quan se't presenten davant.
Veure'ls en directe (jo m'he hagut de conformar sempre amb els vídeos) és una experiència religiosa: els dits de John Entwistle volen damunt les seves quatre cordes; en Keith Moon és com el Dimoni de Tasmània darrera la seva trinxera de timbals; en Roger Daltrey infla les venes per deixar-se la pell amb les seves interpretacions de cantant propi del més negre Rythm'n'Blues (mentre fa giravoltar màgicament el seu micro); i el gran Pete Townshend deixa en segon terme el ventilador dels rumberos quan fa esclatar els acords de les seves Les Pauls, SG's i Stratocasters (això sí, abans de rebentar-les al final de cada concert contra els seus amplis...).
Doncs bé, ells ompliran el proper ReV. Però vingue, no hi falteu, que també hi ha lloc per tots vosaltres!Salut i roquenrol,
O.C.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada